出典:Wiktionary
From Proto-Germanic *Raginaharduz.
Renartus m (genitive Renartī); second declension
Second-declension noun.
| Case | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominative | Renartus | Renartī |
| Genitive | Renartī | Renartōrum |
| Dative | Renartō | Renartīs |
| Accusative | Renartum | Renartōs |
| Ablative | Renartō | Renartīs |
| Vocative | Renarte | Renartī |