出典:Wiktionary
出典:『Wiktionary』 (2025/02/14 01:01 UTC 版)
deaster m (genitive deastrī); second declension
Second-declension noun (nominative singular in -er).
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | deaster | deastrī |
| genitive | deastrī | deastrōrum |
| dative | deastrō | deastrīs |
| accusative | deastrum | deastrōs |
| ablative | deastrō | deastrīs |
| vocative | deaster | deastrī |