出典:Wiktionary
From Ancient Greek δρακόντειος (drakónteios), δρακόντιος (drakóntios), derived from δράκων (drákōn, “dragon”).
First/second-declension adjective.
| Number | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Case / Gender | Masculine | Feminine | Neuter | Masculine | Feminine | Neuter | |
| Nominative | dracontēus | dracontēa | dracontēum | dracontēī | dracontēae | dracontēa | |
| Genitive | dracontēī | dracontēae | dracontēī | dracontēōrum | dracontēārum | dracontēōrum | |
| Dative | dracontēō | dracontēō | dracontēīs | ||||
| Accusative | dracontēum | dracontēam | dracontēum | dracontēōs | dracontēās | dracontēa | |
| Ablative | dracontēō | dracontēā | dracontēō | dracontēīs | |||
| Vocative | dracontēe | dracontēa | dracontēum | dracontēī | dracontēae | dracontēa | |