出典:Wiktionary
From Old Saxon scepino (“to judge”) or Frankish *skapin. Cognate with Dutch schepen and German Schöffe.
Second-declension noun.
| Case | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominative | scabīnus | scabīnī |
| Genitive | scabīnī | scabīnōrum |
| Dative | scabīnō | scabīnīs |
| Accusative | scabīnum | scabīnōs |
| Ablative | scabīnō | scabīnīs |
| Vocative | scabīne | scabīnī |