出典:Wiktionary
fultum (“aid, assistance”) + -an
| infinitive | fultuman | fultumenne |
|---|---|---|
| indicative | present | past |
| 1st-person singular | fultume | fultumde |
| 2nd-person singular | fultumest, fultumst | fultumdest |
| 3rd-person singular | fultumeþ, fultumþ | fultumde |
| plural | fultumaþ | fultumdon |
| subjunctive | present | past |
| singular | fultume | fultumde |
| plural | fultumen | fultumden |
| imperative | ||
| singular | fultum | |
| plural | fultumaþ | |
| participle | present | past |
| fultumende | (ġe)fultumed | |