出典:Wiktionary
出典:『Wiktionary』 (2026/02/19 23:49 UTC 版)
First/second-declension participle.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | prōcīnctus | prōcīncta | prōcīnctum | prōcīnctī | prōcīnctae | prōcīncta | |
| genitive | prōcīnctī | prōcīnctae | prōcīnctī | prōcīnctōrum | prōcīnctārum | prōcīnctōrum | |
| dative | prōcīnctō | prōcīnctae | prōcīnctō | prōcīnctīs | |||
| accusative | prōcīnctum | prōcīnctam | prōcīnctum | prōcīnctōs | prōcīnctās | prōcīncta | |
| ablative | prōcīnctō | prōcīnctā | prōcīnctō | prōcīnctīs | |||
| vocative | prōcīncte | prōcīncta | prōcīnctum | prōcīnctī | prōcīnctae | prōcīncta | |
Fourth-declension noun.
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | prōcīnctus | prōcīnctūs |
| genitive | prōcīnctūs | prōcīnctuum |
| dative | prōcīnctuī | prōcīnctibus |
| accusative | prōcīnctum | prōcīnctūs |
| ablative | prōcīnctū | prōcīnctibus |
| vocative | prōcīnctus | prōcīnctūs |